EL CAMÍ DE EL PINETELL A ROJALS

(Muntanyes de Prades)

Desnivell aprox.: 450 m

Recorregut aprox.: 10,6 km

Dificultat: Baixa

EL PINETELL - COLL DE LA CLAVISSA -

MAS D’EN MARC - ROJALS

MAS DE PELACANYES - MAS DE NOGUERS -

EL PINETELL.

   Aquest cap de setmana a l’Espluga es cel.lebra la fira d’hivern, i suposem que aquest ha estat el motiu pel qual avui no fossim massa gent. O potser ha estat la previsió del temps, que al final s’ha mantingut gris, però estable. Tot i així, encara s'ha reunit un bon equip.

   Iniciem la caminada a El Pinetell, seguint l’antic camí que puja a Rojals, on encara es pot observar a l’inici algun tram de camí ben definit amb marges de pedra. Més endavant trobarem també algun tram que encara conserva l’empedrat original. El camí s’enfila al Collet de la Clavisa pel mig del bosc, primer de pi comú amb alguns exemplars de pi roig, i després per un alzinar on podem observar exemplars de rebrot resultat de la producció de carbó vegetal.

   Arribats al coll les vistes s’examplen considarablement: Capafonts, la vall del Brugent, etc. Més endavant, per l’entorn del Mas d’en Marc, trobem un esplendit bosc d’alzines. També hi trobarem arbossos i diverses especies de roures que destaquen per la seva nuesa i pel seu fullatge marronós. També cal destacar els garrics, brucs d’hivern, galzerans, grèvols i diverses espècies de falgueres, així com farigolars que ens faran notar la diversitat de plantes aromàtiques que, tot i que estem a ple hivern, encara podem distinguir pel seu aroma. L’espígol i el romaní també ens acompanyaran al llarg del camí.

   Esmorzem al Mas d’en Marc i seguim per camins més planers en direcció a Rojals. Trobem a banda dreta una alzina monumental i també alguna clapa de neu al mig del camí que ens permet veure el gruix de neu que va caure fa dues setmanes. Arribats a Rojals, pugem al mirador per una escala flanquejada per una bella barana de ferro que simula un drac de tres caps. Coincidim tots plegats en que aquesta barana deu ser obra dels ferrers Biel de l’Espluga. Des del mirador contemplem les cingleres del Barranc de la Vall i poca cosa més, ja que la visibilitat avui no és gaire bona.

    De tornada baixem pel mas de Pelacanyes fins a trobar el barranc del Pouet, que podrem contemplar en tota la seva dimensió amb les cingleres de roca calcària que el defineixen. El seguirem un tram fins el derruït Mas de Noguers, on el camí es desvia a la dreta flanquejant el barranc en direcció a El Pinatell tot superant un petit grau de roca.

   Ha estat una bonica sortida en la que recuperarem la dinàmica habitual després de no poder fer la darrera excursió programada degut al mal temps. Com sempre, i per no perdre els bons costums, ens acomiadem prenent unes cerveses en un bar de La Riba, on farem propostes de noves sortides.

   Fins la propera...!

La Torre del Moro

(Barranc de Castellfollit - Muntanyes de Prades)

Itinerari: Àrea d’esplai de la Roca de l’Abella (Cas­tellfollit) –               Pedrera – Ruïnes de la Torre del Moro.

Recorregut: 4,5 km

Desnivell: 230 m

La d’avui és la darrera sortida de l’any 2009, i té lloc just pas­sades les diades de Nadal i Sant Esteve, durant les quals la majoria de nosaltres hem celebrat abundosos àpats fami­liars. Per això, hem triat una sortida propera, curta i interessant, a la qual pogués assistir la majoria dels habituals i així mantenir la dinàmica de les sortides quinzenals. En aquesta ocasió, visi­tarem un element d’alt interès històric de la nostra comarca: les ruïnes de la Torre del Moro, situades al vessant dret del Barranc de Castellfollit. Tot i el seu interès, aquesta torre de guaita de l’alta Edat Mitjana és força desconeguda de la majoria per causa del seu emplaçament en un indret esquerp i poc freqüentat, on arriben camins perde­dors i poc fressats.

Sortim puntuals de l’aparcament de la Font Baixa i ens dirigim a l’àrea d’esplai de la Roca de l’Abella del Barranc de Castellfollit. Després de tants dies de pluges, fred i mal temps, avui tenim una dia de treva que es presenta radiant i net. És com un premi per als agosarats que avui ens hem atrevit a sortir.

El Barranc de Castellfollit es mostra imponent i bell, envoltat de cantelludes roques granítiques. Seguim la pista i, un cop arribats sota la Roca de Ponent, creuem el riu i enfilem el camí de la pedrera, la qual travessem pel bell mig del gran esvoranc d’on extreien la pedra. Seguim, amb fort pendent, pel mig de l’alzinar seguint un corriol molt perdut i desdibuixat, orientats per algunes fites de pedres. Així, fem cap a un collet i a un cap de carena al bell mig de la qual s’alcen les restes de la Torre del Moro.

A par­tir d’aquí, l’absència de camí és gairebé total. Seguim la cresta granítica, on cal fer atenció de no relliscar, ja que hi ha timba a banda i banda. I així fem cap a la base de la torre, que s’alça dalt d’una roca aïllada i de mal accés.

Esmorzem a pocs metres de la torre, arrecerats en una mena de camí empedrat, avui mig esfondrat, que hom va construir per poder accedir a la torre de guaita.

De tornada, visitarem algun gorg del barranc i les petites casca­des que els emplenen d’aigua netíssima. Arribem a l’aparcament de l’àrea d’esplai a les 11:30 amb l’objectiu acomplert i amb la sensació d’haver aprofitat bé el matí.

A reveure l’any que ve!

Dificultat: Mitjana