Serra del Montsant

Cova del Caterí

Els Hostalets – Ermita de la Mare de Déu de Montsant – Portell del Peret – Collet del Parral – Cova del Caterí – Collet del Parral – Grau de les Voltetes – Camí d’Albarca – Els Hostalets.

Recorregut: 13 km

Dificultat: Mitjana

Desnivell: 665 m

   Ens trobem prop d’Albarca amb uns amics de la Vilella Baixa i tots plegats iniciem l’ascensió a la Serra de Montsant per la pista que baixa de Els Hostalets fins el camí que puja als graus de la Mare de Déu i del Belart.

   Com en les darreres sortides, aquest diumenge tampoc no gaudirem del sol. Tenim el cel gris i boirós a sobre nostre i una previsió de pluges i nevades per la tarda. Tot i el mal pronòstic meteorològic, hem aplegat un bon grup d’amics excursionistes. Tenim entre nosaltres, per primera vegada, el jove Dídac, nebot de l’Esteve, que farà tot l’itinerari com un excursionista consumat.

   Fem la sostinguda pujada fins l’ermita de la Mare de Déu de Montsant, on esmorzarem arrecerats del fred ventijol que bufa dalt la carena. En acabar, seguim en direcció NW pel GR 171, que transcorre força planer i resguardat del vent per l’alzinar. Seguim per la vora del cingle, que esdevé un magnífic camí en balconada, des d’on es divisen bones vistes sobre la vall d’Ulldemolins.

   Després d’un parell de passos estrets i alguna rampa de roca, arribem al Portell del Peret, des d’on seguim fins el Collet del Parral. Aquí deixem el GR i continuem per un discret corriol que en direcció SW mena a la Cova del Caterí, el nostre objectiu d’avui. Aquest corriol arriba fins la Punta Pericana. Al principi el camí puja dret i després fa una lleugera sifonada vers un comellar pedregós. En aquest sector hi creixen bells exemplars de pinasses, que amb el temps, si el foc i el vent ho permeten, poden assolir grandàries considerables.

Tot i que trobem fites de pedra, el camí, que passa entre codines, no és massa evident, sobretot l’accés a la gran balma del Caterí. En quest sentit, la preparació portada a terme pel Joan i l’Amadeu fa uns dies ens estalviarà dubtes i pèrdues de temps.

   La Cova del Caterí és una de les balmes més grans de la Serra de Montsant. Té una vista magnífica sobre el Barranc dels Pèlags, però és un indret ventat, i un dia com el d’avui no convida a quedar-s’hi gaire estona.

   Fem la foto de grup i iniciem el retorn fins el Collet del Parral, on iniciem un fort descens pel Grau de les Voltetes. Fem cap a la pista que va a Albarca, que resseguint el bell cingle rosat que envolta la serra, ha de portar-nos a les ruïnes dels Hostalets d’Albarca, on tenim els cotxes.

   Mentre hi arribem, trobem masets, camps d’atmetllers i fins i tot un rierol d’aigua que raja de valent. També podrem observar una gran esllavissada de roques que ha caigut del mateix cingle i que ha malmès una gran franja de bosc. Aquest accident geològic té un fort impacte visual i físic sobre el paisatge i l’entorn.

   En arribar als Hostalets, observem com s’enfosqueix el cel i comencen a caure les primeres volves de neu...

   Ens ha anat ben just!

   Fins la propera...!

Sant Martí de Tous (Anoia)

Sant Martí de Tous – Ermita de la Mare de Déu de Sentfores –

La Fou – Sant Martí de Tous.

Recorregut: 10 km

Dificultat: Baixa

Desnivell: 340 m

   Aquest diumenge anem a Sant Martí de Tous, a l’Anoia. És núvol i fa força fresca, observem glaç als bassals i veurem caure alguns floquets de neu.

   Per una pista entre correus, fem cap a l’ermita de la Mare de Déu de Sentfores, aixecada en un turonet. L’abundor recent d’aigua la percebem al creuar les rieres. Fem cap a la font de la Cérvola Blanca, un brollador en forma de cap d’animal, on de la seva boca regala aigua al visitant. A partir d’aquí, la remor de l’aigua ens acompanyarà i ens endinsarem en un paisatge que es transforma de meravellós a màgic. La Cova del Diable, una llarga balma, de la que en neix una incipient riera. Aquí ja tot és magnífic, l’exuberant vegetació, el creixent so del salt d’aigua: som a l’engorjat de la Fou. Encaixat entre materials calcaris i modelat per processos càrstics, la Fou de Tous és un saltant de la riera de la Roqueta, afluent de la riera de Tous, amb un important interès geomorfològic, hidrològic i paleontològic.

   El paratge de la Fou de Tous, juntament amb les balmes i coves que hi ha a la zona, com per exemple la Cova del Diable, han donat lloc a multitud d’històries i llegendes. La de la Cérvola Blanca és probablement la més emblemàtica del poble, que conta l’infortuni de dos enamorats. Desprès de l’embadaliment de l’ indret, reprenem el camí. Sobtadament, el paisatge torna a ser de conreus, els ametllers són brostats i mostren les primeres flors. Passem per el Torrent Cavaller, el poble és davant nostre, visibles i enlairats queden l’església i el castell.

   Diuen que en el castell de Tous hi vivia una senyora capriciosa i llaminera, difícil d’acontentar. De tan acostumada al luxe, qualsevol refinament li semblava poc. El moll de l’os de bens negres era la seva única  menja. Aviat es va arruïnar i es veié obligada a anar de casa en casa a demanar caritat, en una d’elles li donaren un crostó de pa i unes nous. Era tanta la gana endarrerida, que va dir  “Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara seria la senyora de Tous”.