Vall de Mur.

(Parc Natural de

Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac)

Itinerari: Les Marines – Coll de Palomeres – Pi de les Quatre Besses – El Dalmau – Pinassa del Dalmau – Santa Agnès – Morral del Drac – La Mola – Morral del Drac – Els Òbits – Avenc del Daví – Canal de la Ravella – Coll Gavatx – Pedra d’Àliga – Coll de Palomeres – Les Marines.

Recorregut: 13,4 km

Dificultat: Mitjana

Desnivell: 800 m

Una vegada més en aquest trimestre, sortim de l’Espluga amb un pronòstic de temps rúfol i plujós. Sortosament, el dia, encara que ennuvolat i poc lluminós, es mantindrà en calma fins l’hora de la tornada. En arribar al poble de Castellar del Vallès ens reunim amb un grup d’amics procedents d’altres indrets de Catalunya i que ens acompanyaran en aquesta sortida. Poc abans de les 9 del matí arribem a l’urbanització de Les Marines, on aparcarem els cotxes i iniciarem la caminada seguint una pista de terra en direcció SW.

Aquesta sòrdida urbanització tingué un inici fraudulent, però finalment fou legalitzada per l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, que hauria d’haver evitat aquest gravíssim atemptat dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

   Arribats al Coll de Palomeres comença a fer-se visible l’espectacular Vall de Mur, dominada per les alteroses cingleres i agulles de conglomerat del vessant llevantí de la serralada de Sant Llorenç del Munt. Baixem per una pista de terra envoltats d’extensos boscos que limiten els conreus dels masos Dalmau i Daví. Aviat fem cap al monumental Pi de les Quatre Besses, considerat el pi pinyer més gros de Catalunya.

En arribar al proper fons de la riera del Borrell, iniciem la pujada a la muntanya. Ens esperen més de 600 metres de desnivell per la frondosa canal de Santa Agnès.

Passem pel mas Dalmau, d’origen ja mil.lenari i contemplem un dels seus rellotges de sol de les darreries del segle XVII, deixem enrere les restes del forn d’obra del Dalmau i visitem l’alterosa Pinassa del Dalmau, un notable exemplar de pinassa.

Esmorzem poc abans d’iniciar l’ascens per la canal de Santa Agnès, amb belles vistes sobre la Mola de Sant Llorenç del Munt. En aquesta ampla canal hom pot trobar una variada vegetació. Així arribem a les ruïnes de l’ermita de Santa Agnès (S. XIII), situada dins d’una cova. A la llum de les llanternes, contemplem les seves famoses piques naturals plenes d’aigua cristal.lina on veiem exemplars de salamandres cavernícoles. Segons la llegenda, en aquesta cova els sarraïns van criar el ferotge Drac de Sant Llorenç del Munt.

   Sens dubte, el conjunt de Santa Agnès és un dels més bells i curiosos del Parc Natural.

   Seguim amunt fins l’agulla de roca coneguda com el Morral del Drac,

Un darrer esforç més i arribem al cim de la Mola (1105 m), extraordinari mirador sobre el Vallès. En dies clars es veu el mar i excepcionalment l’illa de Mallorca. Visitem el monestir de Sant Llorenç del Munt, d’estil romànic llombard del segle XI i un dels mes notables de Catalunya. Prenem un refresc al concorregut bar-restaurant del cim de la Mola, ens fem la foto de grup i baixem altra vegada al Morral del Drac.

Ara seguim més planers fins les balmes dels Òbits, indret llegendari i mirador privilegiat. Aquí dinarem, i els més agosarats, visitaran el Cau de la Moneda, un disimulat forat dins del cingle on antigament es fabricava moneda falsa. A partir d’aquest punt ens internem en una zona salvatge dominada per un alzinar dens i ombrívol.

Visitem l’Avenc del Daví, on en les seves profunditats hi ha una colònia de milers de rats penats. Ens anem acostant al cingle de la muntanya  fins arribar a l’inici de la selvàtica Canal de la Ravella, per la qual baixarem fins l’ample Coll Gavatx, dominat per l’alterós i singular penyal de Rocamur, altrament conegut com La Màquina de Tren, en el qual encara es conserven el vestigis del Castell de Rocamur, que presidia la vall. El camí, ara carener i amb belles vistes a banda i banda, ens portarà fins Pedra d’Àliga, un mirador que ens permet copsar els efectes del paorós incendi de Sant Llorenç Savall del 2003.

   I així fem cap altra vegada al Coll de Palomeres i a Les Marines, on ens acomiadem dels companys per retornar a l’Espluga.

Serra del Montsant

Cova del Caterí

Els Hostalets – Ermita de la Mare de Déu de Montsant – Portell del Peret – Collet del Parral – Cova del Caterí – Collet del Parral – Grau de les Voltetes – Camí d’Albarca – Els Hostalets.

Recorregut: 13 km

Dificultat: Mitjana

Desnivell: 665 m

   Ens trobem prop d’Albarca amb uns amics de la Vilella Baixa i tots plegats iniciem l’ascensió a la Serra de Montsant per la pista que baixa de Els Hostalets fins el camí que puja als graus de la Mare de Déu i del Belart.

   Com en les darreres sortides, aquest diumenge tampoc no gaudirem del sol. Tenim el cel gris i boirós a sobre nostre i una previsió de pluges i nevades per la tarda. Tot i el mal pronòstic meteorològic, hem aplegat un bon grup d’amics excursionistes. Tenim entre nosaltres, per primera vegada, el jove Dídac, nebot de l’Esteve, que farà tot l’itinerari com un excursionista consumat.

   Fem la sostinguda pujada fins l’ermita de la Mare de Déu de Montsant, on esmorzarem arrecerats del fred ventijol que bufa dalt la carena.

En acabar, seguim en direcció NW pel GR 171, que transcorre força planer i resguardat del vent per l’alzinar. Seguim per la vora del cingle, que esdevé un magnífic camí en balconada, des d’on es divisen bones vistes sobre la vall d’Ulldemolins.

   Després d’un parell de passos estrets i alguna rampa de roca, arribem al Portell del Peret, des d’on seguim fins el Collet del Parral. Aquí deixem el GR i continuem per un discret corriol que en direcció SW mena a la Cova del Caterí, el nostre objectiu d’avui. Aquest corriol arriba fins la Punta Pericana. Al principi el camí puja dret i després fa una lleugera sifonada vers un comellar pedregós.

En aquest sector hi creixen un bon nombre de sabines i bells exemplars de pinasses, que amb el temps, si el foc i el vent ho permeten, poden assolir grandàries considerables.

Tot i que trobem fites de pedra, el camí, que passa entre codines, no és massa evident, sobretot l’accés a la gran balma del Caterí. En quest sentit, la preparació portada a terme pel Joan i l’Amadeu fa uns dies ens estalviarà dubtes i pèrdues de temps.

   La Cova del Caterí és una de les balmes més grans de la Serra de Montsant. Té una vista magnífica sobre el Barranc dels Pèlags, però és un indret ventat, i un dia com el d’avui no convida a quedar-s’hi gaire estona.

Fem la foto de grup i iniciem el retorn fins el Collet del Parral, on iniciem un fort descens pel Grau de les Voltetes. Fem cap a la pista que va a Albarca, que resseguint el bell cingle rosat que envolta la serra, ha de portar-nos a les ruïnes dels Hostalets d’Albarca, on tenim els cotxes.

   Mentre hi arribem, trobem masets, camps d’atmetllers i fins i tot un rierol d’aigua que raja de valent així com els curiosos plegaments d'una roca propera.

També podrem observar una gran esllavissada de roques que ha caigut del mateix cingle i que ha malmès una gran franja de bosc. Aquest accident geològic té un fort impacte visual i físic sobre el paisatge i l’entorn.

   En arribar als Hostalets, observem com s’enfosqueix el cel i comencen a caure les primeres volves de neu...

   Ens ha anat ben just!

   Fins la propera...!